Una mitja... a mitges

Bé, doncs si la Lara és qui fins ara ha anat donant forma a aquest blog, avui és el meu torn. Vam acordar que avui escriuria aquesta entrada perquè avui havia de ser la meva "estrena" en els 21097. I ho escric entre cometes perquè ha estat una mitja a mitges.

M'explicaré: Avui hem anat a córrer la 2a Mitja Marató de Sant Joan Despí, en què oferien dues modalitats: una cursa de 5k i la mitja. Hem arribat a Sant Joan Despí amb molt de temps de marge per poder aparcar sense presses, per situar-nos en el recorregut i començar a respirar "l'ambientillu" i, per què no, conscienciar-me que anava a córrer 21 quilòmetres i poc per primera vegada a la vida. Tot i que s'anava apropant l'hora d'inici, els nervis no m'han traicionat, ja que no tenia cap pressió per fer marca ni res semblant. I a les 9:00 s'ha donat el tret de sortida als corredors i corredores que fèiem la mitja marató (els participants de la cursa de 5k sortien 10 minuts més tard).

Fins pràcticament al quilòmetre nou tot ha anat molt bé, les sensacions eren molt bones i tenia confiança que podria acabar per sota del parell d'hores, o inclús per sota de l'hora i cinquanta-cinc minuts. Tant el recorregut (50% asfalt, 50% terra) com els avituallaments estaven ben a la vista i hi havia voluntaris que anaven indicant el camí a seguir. Quan ja, segons el ritme que duia, havia d'arribar al quilòmetre quinze i fer el següent avituallament, m'he trobat que no n'hi havia. Aleshores ho he vist clar: ens havien indicat malament el camí des de ben aviat. He lligat caps perquè mentre anava corrent he vist corredors que anaven en sentit contrari al meu, corredors que duien el dorsal de color vermell (corresponent a la cursa de 5k), voluntaris en bici amunt i avall... pintaven bastos.

He anat preguntant als volutaris que quan arribava l'avituallament, i cap d'ells m'ha sabut respondre, suposo que estaven en la mateixa situació que jo: descontrol total. Quan finalment he arribat a la part del recorregut que es feia per dins de la ciutat, he vist un dels voluntaris disculpant-se, dient que havien calculat la distància erròniament i que hi havia corredors que estaven guanyant els quilòmetres que no havien fet donant voltes per un passeig que hi havia aprop de l'arribada, per completar la distància total. En el meu cas, he donat dues voltes a aquest passeig, i després ja m'he dirigit cap a l'arribada, on ja he pogut escoltar l'speaker de la cursa disculpant-se pels problemes que havien sorgit. Ha estat una llàstima perquè en el meu cas era la primera que anava a córrer, i en el cas de la Lara "la voladora", avui tenia opcions al podi. 

I quines conclusions en trec de tot això? Primer, que organitzar una cursa ha de ser molt difícil, que s'han de tenir molts factors en compte, però s'ha de vigilar perquè coses així no poden passar, ja que pot resultar perillós (en el meu cas, no he pogut beure aigua durant més de deu quilòmetres, i segur que parlo per molts altres corredors i corredores). És d'agrair que els organitzadors de la cursa hagin donat la cara en tot moment i que ràpidament s'hagin compromès a retornar a tots aquells qui ho demanin els diners de la inscripció. Així que, des d'aquest blog, ànims i endavant. Segon, que he tingut molt bones sensacions, que puc dur un bon ritme de cursa, i tercer, la més important: que puc acabar-la sense cap tipus de problemes!! 

I, tot i que no ho teníem planejat, just quan hem arribat a casa ens hem inscrit a la Mitja Marató de Sant Cugat, per poder-nos treure l'espineta d'avui i poder marcar aquesta temporada un temps oficial en aquesta distància. 

Apa, crec que per ser la primera entrada que faig al blog, no ha estat gens malament! La setmana vinent més i millor!