XXXVI Cursa de la Sagrera

Bé, doncs amb 8 dies de retard arriba la crònica de la XXXVI Cursa de la Sagrera, la cursa marcada en els nostres calendaris com a "objectiu", la cursa on totes les hores d'entrenament i d'esforç s'havien de plasmar en el crono, en definitiva, la cursa on havíem de batre la nostra MMP en els 10k.  

Era la primera vegada que corríem aquesta cursa, 10k en dues voltes de 5k, i que de ben segur correrem, si podem, la temporada vinent, ja que va estar molt ben organitzada i amb tot el necessari per poder dur una cursa còmoda i segura. Una cursa que, tot i tenir pocs participants (no més de 1500), tenia tres calaixos de sortida, i on la Lara, per primer cop, va sortir del primer calaix, amb el dorsal de color vermell... Uau!! Jo sortia del segon calaix, no em puc queixar. 

Tret de sortida, i a córrer. A córrer, en el meu cas, més amb el cap que amb les cames, sabent que el meu objectiu era 45' i que quedava tota la cursa per endavant. Vaig intentar mantenir un ritme constant durant tota la cursa, i per primera vegada, ho vaig aconseguir, i a més, amb un ritme uns segons més ràpid del que havíem establert. Resultat: 44:01 i 11ena de la classificació general. No està malament!

I la Lara? La Lara, directament, vola. Tot i que no arribava a la cursa amb les millors sensacions (val a dir que els nervis dels dies previs ens van passar factura i vàrem intentar atenuar-los menjant coses que no hauríem d'haver menjat), va marcar un temps de 42:02, 7a de la classificació general i 3a de la seva categoria (amb "copitxuela" inclosa, tot i que l'hem d'anar a recollir!). 

En definitiva, tanquem un cicle amb els objectius complerts i la feina ben feta, i on acabarem de rematar-ho, si podem, a la Cursa dels Nassos, una cursa especial per nosaltres perquè va ser la primera que vam córrer i ens durà a complir el nostre primer any com a "runners". 

Cursa de Sant Andreu 5K

Aquest passat cap de setmana ens vam apropar fins al barri de Sant Andreu per córrer la seva cursa popular de 5K (la 35a edició, una de les més antigues de Barcelona). El 5K no és la nostra distància preferida (almenys, no és el que correm normalment), i no estem gaire acostumades a córrer a molta intensitat, però aquest cop volíem aprofitar per marcar un bon ritme de cara a la cursa de la Sagrera, on culminarà el primer cicle d'entrenament d'aquesta temporada i on sí que tenim la intenció (querer es poder!) de fer marca pel 10K.

El dia es va despertar bastant fresquet però, tot i això, ens vam vestir de ben curtet per marcar el perfil "professional". La cursa comptava amb les instal·lacions del Club Natació Sant Andreu i això ens va permetre canviar-nos còmodament i ben calentones als vestuaris del club, i sortir just 40 o 30 minuts abans per fer l'escalfament i situar-nos al calaix de sortida sense passar massa fred. Tot semblava anar sobre rodes fins que, mentrestant estàvem esperant el tret de sortida, amb 5 minuts ja de retard, l'speaker va comunicar per megafonia que l'ambulància encara no havia arribat (nosaltres creiem que encara no havia sortit d'allà on vingués) i que la sortida s'havia de retrassar 15 o 20 minuts més… i això va llençar pel terra tota la planificació de l'escalfament. Finalment vam arrencar a córrer cap a les 9:35 (oficialment la sortida havia de ser a les 9:00).

Com a antigues Sant Andreuenques ens va fer molta il·lusió poder córrer pels carrers d'aquest barri tan bonic, sobretot la part de Gran de Sant Andreu, però el fred i el vent ens van posar una mica difícils les coses. En el meu cas, tot i que no anava "a tope" cardiovascularment, em vaig sentir força ofegada i no vaig poder donar el 100%. Tot i això, les dues vam marcar un bon temps (i jo em vaig quedar a les portes del podi!), millorant la MMP de l'últim 5K:

Míriam: 21:08 (10a a la classificació general femenina)

Lara: 20:36 (4a a la classificació general femenina)

A l'arribada, entrepà d'hamburguesa i suc de taraonja del McDonalds, que van entrar molt bé després de l'esforç. Això sí, el coll destrossat… a la propera amb la tèrmica i les malles!

90a Jean Bouin

Avui era un d'aquells dies en què a una li costa desnganxar-se dels llençols, sobretot si són les 6 del matí, et toca anar a córrer una 10K a les 9 i l'aplicació meteorològica del mòbil t'adverteix que la sensació tèrmica a Barcelona és de 4 graus… Però aquest matí se celebrava la 90a Jean Bouin i, com és habitual els diumenges, les vambes i els dorsals ja ens esperàven impacients per sortir a córrer.

Tot i això, la primera mala notícia del dia no tardaria en arribar. La Míriam ha passat una mala nit i no tenia el cos pel trote d'un 10K, així que ha hagut de resignar-se i no ha pogut córrer aquest matí. Això sí, m'ha acompanyat i m'ha fet el gran favor de guardar-me el xandall i les coses, la qual cosa m'ha permès escalfar ben abrigada i no passar tant de fred com esperava.

Com que ja m'havia llevat mandrosa, he desestimat la idea de millorar la marca i he sortit amb la intenció de mantenir un ritme semblant a la darrera 10K (la del Clot, on havia marcat 42:44). Ho he pogut aconseguir, entrant per sota dels 43 (pels pèls, amb una marca de 42:57), tot i la pujada del Paral·lel i dels últims carrerons pel Poble-Sec els darrers 2 o 3 km de la cursa. En aquest sentit, he quedat satisfeta.

La nota més negativa (a part dels errors de l'organització que detallaré a continuació), és que, just a l'acabar, he notat una molèstia a l'isquiotibial dret que no m'ha agradat gens. A veure demà com pinta la cosa, esperem que no sigui res i que pugui acabar aquesta primera fase de la temporada complint (més o menys) tots els objectius marcats.

La propera cursa que ens espera és la 5K de Sant Andreu, on posarem a prova la nostra velocitat!

L'anàlisi de la cursa

Però resultats i sensacions a banda, avui no he sortit gens contenta de la 90a edició de la Jean Bouin. I és que, al meu entendre, ha estat una d'aquelles curses en què es donen gairebé totes les típiques notes negatives que poden passar en un esdeveniment d'aquestes carecterístiques:

- Calaixos insuficients a la sortida i amb tothom colant-se on no li tocava. Amb més de 13.000 corredors a la cursa de 10K, ja era força evident que 4 calaixos no permetrien una sortida neta i que no podríem aprofitar el desnivell negatiu del primer quilòmetre. Però és que, a més a més, a això cal sumar-li el fet que moltíssima gent de l'últim calaix ha aprofitat l'avinentesa, el descontrol i les valles de mig metre per saltar i colar-se als calaixos del davant. És cert que he vist gent de l'organització fent fora alguns dels que es colaven, però és que n'hi havien tants que era impossible que una sola persona, a tres minuts del tret de sortida, fos capaç de fer fora tothom que no estava ben situat. Pitjor que a la cursa del Corte Inglés… perquè almenys allà és gratis!

- Avituallament massificat i en un mal lloc. No sé si ha estat per la quanitat de corredors o perquè el carrer era estret, o perquè hi havia gent de ritmes molts diversos corrent alhora (suposo que a causa del descontrol a la sortida), que fins que no m'he trobat l'avituallament a sobre no l'he vist. A més, s'ha format com una mena de tap que ha fet que hagués de baixar moltíssim el ritme durant ben bé mig quilòmetre.

- Més retallades que a la Generalitat. Avui semblava que havien començat les rebaixes del running: "apuntis a una 10K, corri 9,3km i faci la marca de la seva vida…". En fi, ja se sap que sempre hi ha el llest que aprofita les cantonades per rebaixar metres, però és que avui m'ha semblat espectacular. Semblava que el recorregut oficial fos el retallat i no pas l'altre. Si erem 3 que respectàvem els girs per la calçada ja érem molts. La resta, per la vorera o per on fes falta, davant la mirada dels organitzadors, que és el que més sorprèn.

En fi, que segurament l'any que ve ens ho pensarem dos cops abans d'apuntar-nos-hi, sobretot tenint en compte el preu (17 euros!!!). Això sí, a la bossa del corredor hi venia un Caldo Aneto, que amb la fresqueta de l'hivern sempre és d'agrair!

Cursa del Clot - Camp de l'Arpa - Verneda

Aquest diumenge pel matí ens hem apropat fins al barri del Clot per córrer la XXXIV Cursa del Clot. La previsió meteorològica per aquest cap de setmana no deixava lloc a l'optimisme, i la tempesta que ha caigut aquesta passada matinada aventurava una cursa passada per aigua. Tot i això, quan ens hem llevat aquest matí no ens hem acovardit i ens hem posat les piles per afrontar amb força aquesta cursa. De fet, avui estàvem "obligades" a fer marca, perquè aquesta setmana hem reduït el volum de l'entrenament però n'hem augmentat la intensitat (i hem pasat a descarregar pel fisio!), la qual cosa ens ha permès arribar a aquesta cursa prou descansades i amb les cames a punt, sense molèsties… que ja tocava!

El cas és que quan hem arribat a la zona de la sortida de la cursa per recollir els dorsals i deixar les coses al guardaroba encara plovia, i les esperances que aturés en algun moment del matí s'anaven esvaïnt. Tot i això, l'organització havia habilitat la sala d'actes del Foment Martinenc per a la recollida de la samarreta i el fet de poder-nos esperar a raser fins a l'hora de l'escalfament ha estat un luxe impagable. I això és el que hem fet.

Quan a les 9 hem tret el cap al carrer per escalfar hem vist que… no plovia! I a sobre semblava que s'obrien clarianes, perquè es podien veure trossos de cel d'un blau llampant entre els núvols trencats. Genial! Hem pensat que podria ser que la cosa aguantés i que finalment podríem córrer la cursa sense mullar-nos. Però quan hem acabat l'escalfament i ens hem situat als nostres calaixos de sortida, justament 5 minuts abans que s'iniciés la cursa, ha arrencat a ploure. Està clar que no es pot tenir tot en aquesta vida. Per sort, l'espera no s'ha fet molt llarga i de seguida hem començat a córrer. Mai abans havíem fet una cursa passada per aigua, i de fet només un cop hem entrenat sota la pluja, així que avui es tractava de gaudir una experiència nova i agafar experiència amb aquest tipus de climatologia, que està clar que haurem de combatre sovint aquesta època de l'any…

Pel que fa a les nostres sensacions avui al córrer la cursa del Clot, podem dir que hem acabat ben satisfetes. La Míriam ha aconseguit reduir en més de 2 minuts la seva millor marca personal! Ha aconseguit entrar a meta amb un temps de 46:40… Una canya! I en menys de 40 dies! Simplement brutal… En el meu cas (Lara), he retallat alguns segons la meva darrera MMP, marcant un crono de 42:44, que em situa ja com a sub43. Així que ha valgut la pena l'esforç i la remullada. I és que ha caigut un bon xàfec finalment.

A més, en el meu cas he acabat 6a de la general i he aconseguit pujar al podi com a 1a classificada de la meva categoria, la qual cosa sempre fa il·lusió. La setmana vinent estarem a la Jean Bouin on intentarem fer un bon paper (tot i que és possible que no puguem millorar marca perquè tornem a carregar força aquesta setmana amb l'entrenament).

L'anàlisi de la cursa

Tot i la pluja, avui hem sortit molt contentes d'aquesta cursa i no només pels resultats obtinguts. L'organització ens ha semblat excel·lent. El servei de guardaroba ordenat, amb un munt de voluntaris. Com que hem arribat ben d'hora no hem hagut de fer gens de cua per recollir els dorsals ni per deixar les motxilles i, a l'acabar, la gran quantitat de voluntaris i voluntàries han fet que la cua fins al guardaroba s'enllestís ràpidament.

Poder gaudir de les instal·lacions de l'institut Zafra i del Foment Martinenc (vestuaris, lavabos per dones i, per tant, sense cues, nets i polits, amb paper…, un lloc on estar a raser i no passar fred, etc.) ha estat, simplement, un luxe.

Pel que fa a l'avituallament, ha estat de les vegades en què he pogut agafar l'aigua amb més facilitat i sense topar-me amb ningú ni haver de baixar el ritme per l'aglomeració de gent. Suposo que això ho fa també el fet que fos una cursa "petita" (en contraposició a la de la Mercè, o Bombers o aquestes més populars), però la veritat és que no puc posar cap "però" a l'organització.

El que potser ha estat més "matador" ha estat el circuit, tot i que també està bé de tant en tant apretar les dents i haver de patir una miqueta a les pujades… La veritat és que jo no m'esperava que el recorregut fos tan exigent ja que, tot i que he caminat sovint per la zona, la pujada que fa el carrer Independència o el carrer Muntanya no ho semblen tant quan les fas passejant. A més, ens ha tocat pujar-les a l'inici (entre el primer i el segon quilòmetre) i cap al final (per allà els volts del quilòmetre 8), i això li ha sumat dificultat al traçat, ja que en el primer cas encara no tenim la màquina a tope i, en el segon, tot esforç sembla més dur a causa dels quilòmetres acumulats. Ara bé, res que no es pugui superar amb una mica de fortalesa mental i unes cames ben preparades per l'ocasió!

Cursa de la Dona

Aquest cap de setmana hem participat a la Cursa de la Dona, una cursa d'uns 7 quilòmetres pel centre de Barcelona i que té per objectiu principal recaptar diners per la investigació contra el càncer de mama. 

Una cursa amb molt bon ambient i molt ben organitzada i que, en el meu cas, tenia pensat sortir del calaix orientatiu anomenat "caminadores", és a dir, fer la cursa caminant (hi havia calaixos de 35', 45' i l'esmentat anteriorment), ja que encara arrossego molèsties a la cuixa i no volia forçar massa "la màquina", i si a això li sumem que encara m'acompanya una tos seca molt molesta, doncs el panorama no era massa esperançador. En el cas de la Lara, tres quarts del mateix, arrossega sobrecàrregues musculars que no li van permetre arribar a aquesta cursa en la millor de les condicions. 

Però vet aquí que en el calaix dels 35' vam veure que hi havia un bon tros per poder escalfar bé i no ens ho vam pensar: a primera fila! Tres, dos, un... i a córrer!! Quina sensació més "molona" això de sortir des de ben endavant! De cop van desaparèixer les molèsties al veure el camí buit de corredores i no m'ho vaig pensar: "hasta que el cuerpo aguante"! Primer 1000 en un temps de 3:45, i la Lara, 3:36. Els temps que vam marcar van ser:

Lara: 28:26

Míriam: 30:16

Un temps que ni de bon tros vaig poder pensar que faria, ja que el ritme mitjà durant la cursa va ser de 4:25, ritme que està per sota del ritme objectiu que tinc marcat per a la Cursa de la Sagrera, que és 4:30. Molt satisfeta pel temps aconseguit, tot i que a l'acabar la cursa vaig tornar a la "realitat" i la meva dolència a la cuixa va tornar a fer acte de presència… En el cas de la Lara, va anar de més a menys ja que tenia les cames molt i molt carregades i no va poder marcar ritme. 

La setmana vinent ens espera la Cursa del Clot-Camp de l'Arpa, una 10.000 amb un recorregut ben divertit i alhora desafiant i que ens ha de permetre poder millorar la nostra mmp... Ànims i endavant!!! 

Cros Popular de Sants

Bé, amb dos dies de retard però ens posem a fer la crònica del Cros Popular de Sants!

Diumenge feia un d'aquells dies genials per córrer (solet a estones, temperatura agradable, ni fred ni calor… i una mica de ventet que, encara que de vegades et frena, també s'agraeix quan puja la temperatura del cos). A més, la cursa començava a les 10:00, així que no calia matinar excessivament. Tot era perfecte… excepte el nostre estat de forma! Aquestes setmanes ens trobem en la fase més exigent de l'entrenament (màxim volum i pujant dia a dia la intensitat…) i això s'ha deixat notar: fatiga, sobrecàrregues, contractures…

La més danmificada en aquest cas va ser la Míriam, que arrossega des de fa una setmana forces molèsties a la zona del recte anterior i del psoas, la qual cosa li impedeix pràcticament córrer. Per això, va haver de sortir a "trotar" aquests 10K sense cap tipus de pretensió més enllà d'acabar la cursa amb les mínimes molèsties possibles. Si a això li sumem el fet que estava força refredada… al final va poder creuar abans de l'hora (54:46) i va poder tornar caminant a casa. Ja és molt! A partir d'ara a fer bondat i reposar una mica per recuperar la musculatura.

En el meu cas, vaig sortir apretant bastant des de l'inici per posar-me una mica a prova i aprofitar per fer un entrenament intens. Els primers quilòmetres vaig notar molt la fatiga acumulada dels últims entrenaments, i tot i que vaig poder completar els primers 5.000 en 21:19, a la segona volta vaig punxar força i lluny de poder millorar el ritme vaig anar perdent pistonada. Al final, però, vaig entrar marcant un 43:19, renovant un altre cop la meva MMP i amb ganes de comprovar quina és l'evolució de cara a les pròximes curses, quan no estigui tan carregada de cames.

Pel que fa a la cursa, una experiència genial, especialment per la xocolata amb coca que ens esperava a l'arribada. Un tros de cel després de gastar tant de sucre! Jo me'n vaig menjar dues racions, perquè la Míriam no va quedar-ne tan fascinada i em va oferir la seva part. També hi havia trossos de taronja, suc de taronja (del McDonald's, però tot s'agraiex en aquell moment) i aigua. Tot molt ben muntat a la Rambla del Brasil, sense massa cues ni aglomeracions a l'arribada i amb un munt de voluntaris que ho tenien tot a punt. La mateixa opinió pel que fa als avituallaments i al servei de guardaroba. La veritat, una cursa molt i molt ben organitzada.

El recorregut també és agradable, perquè combina carrerons estrets amb vies més amples i, tot i ser dues voltes al barri, la segona volta és força diferent a la primera i això fa que no es faci monòton en cap moment. Des del meu punt de vista, i suposo que fruit de la càrrega d'entrenament que portava a sobre, em va semblar un recorregut més exigent que la resta de 10K que he corregut a Barcelona. Almenys, les meves cames van notar les pujades, especialment el tram final, on vaig ser incapaç d'apretar. De totes maneres, és possible fer-hi marca (com jo ho vaig fer) perquè els desnivells no impedeixen mantenir el ritme (tot i que potser cal apretar una miqueta més les dents!)

El pròxim cap de setmana ens espera la Cursa de la Dona, prop de 6 o 7 quilòmetres on sortirem a córrer a mode d'entrenament (aprofitant que no és puntuable), i d'aquí a dues setmanes anirem cap al Clot a córrer la seva cursa popular… a veure si allà comencem a volar de veritat!

La nostra primera runnersortida: Mitja Marató de València

Aquest darrer cap de setmana vam marxar cap a València per córrer la XXIII Mitja Marató de València Trinidad Alfonso. 

Vam agafar el tren des de Sants dissabte a les 7:00 del matí i vam arribar a València prop de les 10:00. El primer que vam fer va ser situar el nostre hotel i, seguidament, anar a recollir els dorsals a la fira del corredor, que es trobava a prop de l'hotel perquè ja havíem buscat un allotjament que es trobés a pocs minuts de la sortida per evitar contratemps d'última hora. Un cop allà, vam recollir els nostres dorsals, les samarretes i vam aprofitar per tafanejar una mica els stands de la fira i els productes de promoció que s'hi venien. En acabat, vam buscar un lloc per dinar.

En principi volíem seguir una pauta nutritiva adequada al compromís de l'endemà (córrer 21 km, que es diu ràpid!), però ens ha quedat clar que, almenys en el nostre cas, és bastant incompatible córrer fora de casa i seguir correctament l'alimentació adequada per aquestes ocasions. Es tractava de menjar racions d'hidrats lleugerament superiors a les d'un dia d'entrenament normal, intentar evitar la fibra (verdura, amanides, pasta i pans integrals, etc.) i, evidentment, els aliments greixosos; però el primer restaurant que vam trobar de camí va ser un WOK (come todo lo que puedas y más), i aquí es va acabar la pauta nutritiva. Com que ja ens vam passar amb el dinar, ni cortas ni perezosas ens vam permetre algun altre "regalet" al llarg del dia (xocolata per berenar, postres al sopar, etc.). El que sí que vam seguir fil per randa va ser l'esmorzar, que el vam fer al buffet de l'hotel, ja que no es tractava d'arriscar just abans de dues hores de començar a rodar...

Tot i que la part de la nutrició la vam descuidar una mica, el descans el vam respectar i vam poder dormir molt bé. Així que, després d'esmorzar, vam sortir trotant cap a la línia de sortida, que es trobava a pocs minuts de l'hotel. Un cop allà, vam acabar d'escalfar, vam fer uns quants estiraments actius i ens vam situar als nostres calaixos. I va ser l'hora de començar a córrer...

En el meu cas, aviat em vaig adonar que aquell no era el meu calaix. La llebre que tenia davant era la de 2:00h, i tenint en compte que la de València és una de les mitges més ràpides de l'Estat Espanyol, jo podria acabar-la per sota de 1:40h. Però com que arrossegava molèsties al gluti des de feia dies, vaig aprofitar per sortir a un ritme baix i anar progressant en funció de com em sentís. El primer quilòmetre el vaig córrer a un ritme de 5:00, i els tres següents a un ritme mitjà de 4:38. En aquell moment, més o menys entre el quilòmetre 3 i 4, vaig enganxar la llebre de 1:45, i a partir d'aleshores el recorregut va quedar més lliure i vaig poder començar a córrer al meu ritme. A partir d'aleshores vaig estar corrent la resta de quilòmetres que em faltaven per sota de 4:30. Al final, vaig completar la mitja amb un temps real de 1:36:27 i vaig aconseguir la meva MMP en aquest distància. Sembla que al final la sobredosi d'hidrats del dia anterior no va anar tan malament, ja que em vaig sentir amb molta energia i no vaig baixar el ritme durant els últims quilòmetres, com sí que m'havia passat en altres mitges.

La Míriam, per la seva part, no anava a marcar cap temps específic sinó simplement a rodar i a disfrutar de l'experiència de córrer fora de casa, així que va sortir des de l'últim calaix i va continuar suau fins que va completar la mitja en 2:06:10. Un bon entrenament per les dues i una gran oportunitat de sumar quilòmetres alhora que vam poder gaudir d'una experiència diferent.

Un cop vam acabar, ens vam prendre el batut recuperador (seguint amb la pauta nutritiva!), ens vam dutxar i vam aprofitar la resta de dia per voltar i visitar el centre de la ciutat.

I, evidentment, no podíem abandonar la ciutat sense abans prendre una bona orxata valenciana!






A la tarda vespre ens vam dirigir cap a l'estació i vam agafar el tren que ens portava de tornada a Barcelona.


L'anàlisi de la cursa

Pel que fa a la cursa i la seva organització, confirmaria el fet que es tracta d'un recorregut molt pla, la qual cosa permet poder fer marca sempre i quan surtis d'un calaix que et permeti córrer des del primer quilòmetre al teu ritme. Aquest any les inscripcions van superar els 10.000 corredors i això es nota a la sortida. Tot i que estava situada en un carrer molt i molt ample (Av. del Port), la gran quantitat de participans en aquest tipus d'esdeveniments fa molt difícil poder començar a un ritme competitiu. El mateix passa a les zones d'avituallament que, tot i estar molt ben organitzades, frenen el ritme a causa de la gran quantitat de corredors que fa falta abastar. Tot i això, hi havia una quantitat innombrable de voluntaris que oferient tant botelletes d'aigua com gots de Powerade, la qual cosa va fer que el tema de la hidratació no suposés cap problema.

La bossa del corredor, tot i que vam poder veure que molts inscrits es van queixar a les xarxes socials, em va semblar acceptable. Samarreta adidas (amb un model femení sense mànigues molt còmode), i mandarines (una malla sencera!), bolleria industrial (madalenes, croissants, etc.), beguda isotònica (Powerade) i aigua a l'arribada.

Potser l'única nota negativa la posaria a la plataforma que controla els temps i dóna els diplomes. De fet, encara no he estat capaç de descobrir on es troba el nostre diploma. Pel que fa a la web des d'on es gestiona tot això, la trobo força més embolicada que, per exemple, la de championchip, i no mostra el temps real en els parcials (5.000, 10.000, 15.000). A més, la classificació es conta només amb el temps oficial, la qual cosa fa que, per exemple, en el meu cas, se'm otorgués el lloc 31 de la meva categoria quan en realitat havia corregut més ràpid que dues o tres noies que van entrar davant meu pel fet que van sortir des d'altres calaixos.

Correbarri

Ahir vàrem córrer per primera vegada aquesta cursa tan divertida que enfronta els diferents districtes de Barcelona que presenta un recorregut molt agradable i planet de 10K. Nosaltres vam defensar els colors del nostre barri, l'Eixample, però el nostre esforç no va ser suficient perquè el nostre districte es proclamés vencedor de la segona edició d'aquesta cursa. De fet, van tornar a guanyar els de Sant Martí, i per golejada... Ens va semblar espectacular els temps que fan els primers corredors d'aquest districte! Algun secret deuen tenir perquè realment són molt superiors a la resta de barris.

Això sí, l'Eixample va fer un molt bon segon lloc i jo (Lara) vaig poder contribuir a sumar (o restar, vaja) punts a aquesta "victòria" ja que vaig quedar 3a del meu districte. La Míriam per ben poquet que no entra també al recompte dels participants que puntuaven per la vistòria grupal del districte (35 primers homes i les 15 primeres dones). Tot i això va fer un espectacular 17è lloc amb la seva MMP i va aconseguir retallar uns 3 minuts des de l'últim 10K (La Mercè), fent un temps de 48:51 (i travessant la barrera psicològica del sub50'). Jo vaig aconseguir marca personal, també (la facilitat del traçar així ho va permetre), i vaig marcar un temps de 43:42, dos minutets menys que a la Cursa de la Mercè. Així que les dues vam marxar ben satisfetes a casa.

Cal felicitar l'organització perquè, de moment, ha estat una de les millors 10K de Barcelona que hem corregut. Bon ambient, molt bons serveis, gran organització, samarretes divertidíssimes, bons avituallaments, una bona bossa del corredor, bona hidratació també al final de la cursa... En fi, tot el que un desitja que tingui un esdeveniment d'aquestes característiques. I això d'arribar i veure el mar i la platgeta també li dóna molts punts positius!

El pròxim cap de setmana marxem cap a València per córrer una de les mitges maratons més planes d'Espanya (si no la més plana de totes). Ens anirà bé per sumar quilòmetres i aprofitarem per fer una mica de turisme per aquelles terres que no hem visitat mai.

VI Cursa Lluís Companys

Aquest matí hem anat a Montjuïc a córrer la VI Cursa Lluís Companys. Es tractava d'una cursa de 8 quilòmetres per la muntanya màgica barcelonina així que era una bona oportunitat per fer un entrenament de qualitat: un recorregut exigent, una distància prudent, bon ambient i bona hora (començava a les 10:30h).

La veritat és que ha estat una molt bona experiència. La sortida es feia davant l'edifici d'INEFC i s'utilitzaven les instal·lacions per als vestuaris, lavabos, guardaroba, etc. Com que era una cursa amb pocs participants (crec recordar que no n'hi havia més de 500) tots els seveis han funcionat a la perfecció i sense cues. A les 9:00h ja rondàvem per allà i hem tingut temps per escalfar amb calma, xafardejar les instal·lacions d'INEFC i fins i tot veure uns minuts d'un partit de voley que es disputava allà dins.

Cap a les 10:15h ens hem anat situant a la sortida i hem visualitzat la pujada que ens tocaria recórrer (dues vegades!, perquè era un circuit de dues voltes). Imposava, la veritat. Però d'això es tractava avui: de fer cames i apretar el cor, que després d'aquest tipus de competicions sempre es guanyen segons en els 10K i les mitges planetes. A les 10:30h en punt han donat el tret de sortida i hem començat a córrer. Feia força sol però la temperatura no era molt elevada (la tempesta d'ahir a la tarda, per sort, s'ha emportat aquesta xafogor t'han farragosa que ens ha acompanyat aquesta última setmana), aixi que tot ha acompanyat força bé.

Tot i que avui havíem planejat aquesta cursa com un entrenament, tant la Míriam com jo hem acabat fent bones marques, i jo fins i tot m'he pogut enfilar al podi com a primera classifada SENIOR (i cinquena en la general), amb uns temps de:

Míriam: 39:46

Lara: 33:58

Per tant, bones sensacions i alegria avui pels resultats aconseguits. La setmana que ve ens espera el Correbarri, on defensarem els colors de l'Eixample com déu mana!

Mitja de Sant Cugat, alegria i tristesa alhora

Sé que ja hauria d'haver escrit l'entrada de la Mitja Marató de Sant Cugat, i com que ja estava rebent pressions per part de la Lara per escriure-la, he decidit que aquest matí era un bon moment per posar-me mans a l'obra.

Abans de començar amb la crònica de la cursa, vull donar les meves condolències a la família i amics del corredor que, malauradament, va morir just a l'arribar a la meta. La veritat és que quan l' "speaker" ho va anunciar, no m'ho podia creure. Estava molt contenta per haver acabat la cursa, però aquest sentiment es va esfumar en segons quan ho vam saber. El fondisme és un esport exigent i sacrificat, i córrer una distància de 21097m no és cap tonteria, s'ha de tenir tot molt ben estudiat i no s'hi valen experiments ni provar res nou durant la cursa. 

Dit això, comencem amb la crònica. El diumenge 29 de setembre es corria a Sant Cugat una de les primeres mitges maratons de la temporada. Val a dir que aquesta era una cursa que no estava planejada en el nostre calendari, però després del "fiasco" de Sant Joan Despí, havíem de treure'ns l'espineta d'alguna manera. Sant Cugat és un poble preciós, i la veritat és que el recorregut el vaig disfrutar molt. Això sí, si alguna vegada us decidiu a córrer aquesta mitja, aviso: Sant Cugat no és pla. 

Des del dimecres de la mateixa setmana de la cursa m'acompanyava un encostipat (que encara avui és present) i també un dolor muscular a la part posterior del genoll, que apareixia quan començava a trotar, així que tenia moltes probabilitats d'haver d'abandonar. Diumenge es va aixecar amb bon temps, pocs núvols i una calor que ja vam preveure que ens faria a guitza. Vam arribar amb temps per poder aparcar bé el cotxe, situar-nos, calentar... Objectiu? El que la cama em deixés, i sobretot, sense forçar.

Molt bon ambient de cursa, bona organització i bastanta gent animant durant molta part del recorregut, que sempre és d'agrair. Des d'abans dels primers 5 quilòmetres, el famós dolor muscular va fer acte de presència, així que ja creia que en menys de mitja hora hauria de dir adéu al fet de córrer la cursa. Però vaig ralentir el temps, poc a poc va desaparèixer i... vaig poder acabar-la! I la veritat és que la distància no se'm va fer pesada en cap moment, tot el contrari, vaig gaudir-la molt. 

En quant als temps, van ser:

Lara: 1:38:47

Míriam: 2:01:21

En el meu cas, no puc demanar més, si tenim en compte les circumstàncies i el recorregut. I què me'n dieu del crono de la Lara? Aquesta va ser la recompensa:

SEGONA CLASSIFICADA EN LA SEVA CATEGORIA!!! Segons el que ella explica, quan va veure que el seu nom estava a la llista de les guanyadores, va al·lucinar, va ser tota una sorpresa, i vet aquí... copa "al canto"! S'ho mereix, és una súper campiona! FELICITATS!!

I un cop acabada la cursa, vam poder tastar el batut recuperador que ens vam dur de casa ja preparat i que us va presentar la Lara en l'última entrada del blog. El resultat: boníssim!!! Tot i que darrerament hem fet un canvi: hem substituït els cereals normals per cereals per a bebès (que nutricionalment són millors i a més són més fàcils de barrejar amb els altres ingredients), tot i que encara no l'hem tastat, a veure què tal queda. Aquí teniu un parell de fotos bebent el super recuperador:

Aquesta setmana tenim la 6a cursa Lluís Companys, una cursa de 8 quilòmetres per la zona de Montjuïc. 

Fins la pròxima! (que l'escriurà la Lara, segur!)