Cros Popular de Sants

Bé, amb dos dies de retard però ens posem a fer la crònica del Cros Popular de Sants!

Diumenge feia un d'aquells dies genials per córrer (solet a estones, temperatura agradable, ni fred ni calor… i una mica de ventet que, encara que de vegades et frena, també s'agraeix quan puja la temperatura del cos). A més, la cursa començava a les 10:00, així que no calia matinar excessivament. Tot era perfecte… excepte el nostre estat de forma! Aquestes setmanes ens trobem en la fase més exigent de l'entrenament (màxim volum i pujant dia a dia la intensitat…) i això s'ha deixat notar: fatiga, sobrecàrregues, contractures…

La més danmificada en aquest cas va ser la Míriam, que arrossega des de fa una setmana forces molèsties a la zona del recte anterior i del psoas, la qual cosa li impedeix pràcticament córrer. Per això, va haver de sortir a "trotar" aquests 10K sense cap tipus de pretensió més enllà d'acabar la cursa amb les mínimes molèsties possibles. Si a això li sumem el fet que estava força refredada… al final va poder creuar abans de l'hora (54:46) i va poder tornar caminant a casa. Ja és molt! A partir d'ara a fer bondat i reposar una mica per recuperar la musculatura.

En el meu cas, vaig sortir apretant bastant des de l'inici per posar-me una mica a prova i aprofitar per fer un entrenament intens. Els primers quilòmetres vaig notar molt la fatiga acumulada dels últims entrenaments, i tot i que vaig poder completar els primers 5.000 en 21:19, a la segona volta vaig punxar força i lluny de poder millorar el ritme vaig anar perdent pistonada. Al final, però, vaig entrar marcant un 43:19, renovant un altre cop la meva MMP i amb ganes de comprovar quina és l'evolució de cara a les pròximes curses, quan no estigui tan carregada de cames.

Pel que fa a la cursa, una experiència genial, especialment per la xocolata amb coca que ens esperava a l'arribada. Un tros de cel després de gastar tant de sucre! Jo me'n vaig menjar dues racions, perquè la Míriam no va quedar-ne tan fascinada i em va oferir la seva part. També hi havia trossos de taronja, suc de taronja (del McDonald's, però tot s'agraiex en aquell moment) i aigua. Tot molt ben muntat a la Rambla del Brasil, sense massa cues ni aglomeracions a l'arribada i amb un munt de voluntaris que ho tenien tot a punt. La mateixa opinió pel que fa als avituallaments i al servei de guardaroba. La veritat, una cursa molt i molt ben organitzada.

El recorregut també és agradable, perquè combina carrerons estrets amb vies més amples i, tot i ser dues voltes al barri, la segona volta és força diferent a la primera i això fa que no es faci monòton en cap moment. Des del meu punt de vista, i suposo que fruit de la càrrega d'entrenament que portava a sobre, em va semblar un recorregut més exigent que la resta de 10K que he corregut a Barcelona. Almenys, les meves cames van notar les pujades, especialment el tram final, on vaig ser incapaç d'apretar. De totes maneres, és possible fer-hi marca (com jo ho vaig fer) perquè els desnivells no impedeixen mantenir el ritme (tot i que potser cal apretar una miqueta més les dents!)

El pròxim cap de setmana ens espera la Cursa de la Dona, prop de 6 o 7 quilòmetres on sortirem a córrer a mode d'entrenament (aprofitant que no és puntuable), i d'aquí a dues setmanes anirem cap al Clot a córrer la seva cursa popular… a veure si allà comencem a volar de veritat!