Aquest diumenge pel matí ens hem apropat fins al barri del Clot per córrer la XXXIV Cursa del Clot. La previsió meteorològica per aquest cap de setmana no deixava lloc a l'optimisme, i la tempesta que ha caigut aquesta passada matinada aventurava una cursa passada per aigua. Tot i això, quan ens hem llevat aquest matí no ens hem acovardit i ens hem posat les piles per afrontar amb força aquesta cursa. De fet, avui estàvem "obligades" a fer marca, perquè aquesta setmana hem reduït el volum de l'entrenament però n'hem augmentat la intensitat (i hem pasat a descarregar pel fisio!), la qual cosa ens ha permès arribar a aquesta cursa prou descansades i amb les cames a punt, sense molèsties… que ja tocava!
El cas és que quan hem arribat a la zona de la sortida de la cursa per recollir els dorsals i deixar les coses al guardaroba encara plovia, i les esperances que aturés en algun moment del matí s'anaven esvaïnt. Tot i això, l'organització havia habilitat la sala d'actes del Foment Martinenc per a la recollida de la samarreta i el fet de poder-nos esperar a raser fins a l'hora de l'escalfament ha estat un luxe impagable. I això és el que hem fet.
Quan a les 9 hem tret el cap al carrer per escalfar hem vist que… no plovia! I a sobre semblava que s'obrien clarianes, perquè es podien veure trossos de cel d'un blau llampant entre els núvols trencats. Genial! Hem pensat que podria ser que la cosa aguantés i que finalment podríem córrer la cursa sense mullar-nos. Però quan hem acabat l'escalfament i ens hem situat als nostres calaixos de sortida, justament 5 minuts abans que s'iniciés la cursa, ha arrencat a ploure. Està clar que no es pot tenir tot en aquesta vida. Per sort, l'espera no s'ha fet molt llarga i de seguida hem començat a córrer. Mai abans havíem fet una cursa passada per aigua, i de fet només un cop hem entrenat sota la pluja, així que avui es tractava de gaudir una experiència nova i agafar experiència amb aquest tipus de climatologia, que està clar que haurem de combatre sovint aquesta època de l'any…
Pel que fa a les nostres sensacions avui al córrer la cursa del Clot, podem dir que hem acabat ben satisfetes. La Míriam ha aconseguit reduir en més de 2 minuts la seva millor marca personal! Ha aconseguit entrar a meta amb un temps de 46:40… Una canya! I en menys de 40 dies! Simplement brutal… En el meu cas (Lara), he retallat alguns segons la meva darrera MMP, marcant un crono de 42:44, que em situa ja com a sub43. Així que ha valgut la pena l'esforç i la remullada. I és que ha caigut un bon xàfec finalment.
L'anàlisi de la cursa
Tot i la pluja, avui hem sortit molt contentes d'aquesta cursa i no només pels resultats obtinguts. L'organització ens ha semblat excel·lent. El servei de guardaroba ordenat, amb un munt de voluntaris. Com que hem arribat ben d'hora no hem hagut de fer gens de cua per recollir els dorsals ni per deixar les motxilles i, a l'acabar, la gran quantitat de voluntaris i voluntàries han fet que la cua fins al guardaroba s'enllestís ràpidament.
Poder gaudir de les instal·lacions de l'institut Zafra i del Foment Martinenc (vestuaris, lavabos per dones i, per tant, sense cues, nets i polits, amb paper…, un lloc on estar a raser i no passar fred, etc.) ha estat, simplement, un luxe.
Pel que fa a l'avituallament, ha estat de les vegades en què he pogut agafar l'aigua amb més facilitat i sense topar-me amb ningú ni haver de baixar el ritme per l'aglomeració de gent. Suposo que això ho fa també el fet que fos una cursa "petita" (en contraposició a la de la Mercè, o Bombers o aquestes més populars), però la veritat és que no puc posar cap "però" a l'organització.
El que potser ha estat més "matador" ha estat el circuit, tot i que també està bé de tant en tant apretar les dents i haver de patir una miqueta a les pujades… La veritat és que jo no m'esperava que el recorregut fos tan exigent ja que, tot i que he caminat sovint per la zona, la pujada que fa el carrer Independència o el carrer Muntanya no ho semblen tant quan les fas passejant. A més, ens ha tocat pujar-les a l'inici (entre el primer i el segon quilòmetre) i cap al final (per allà els volts del quilòmetre 8), i això li ha sumat dificultat al traçat, ja que en el primer cas encara no tenim la màquina a tope i, en el segon, tot esforç sembla més dur a causa dels quilòmetres acumulats. Ara bé, res que no es pugui superar amb una mica de fortalesa mental i unes cames ben preparades per l'ocasió!
No hay comentarios:
Publicar un comentario