Aquest darrer cap de setmana vam marxar cap a València per córrer la XXIII Mitja Marató de València Trinidad Alfonso.
En principi volíem seguir una pauta nutritiva adequada al compromís de l'endemà (córrer 21 km, que es diu ràpid!), però ens ha quedat clar que, almenys en el nostre cas, és bastant incompatible córrer fora de casa i seguir correctament l'alimentació adequada per aquestes ocasions. Es tractava de menjar racions d'hidrats lleugerament superiors a les d'un dia d'entrenament normal, intentar evitar la fibra (verdura, amanides, pasta i pans integrals, etc.) i, evidentment, els aliments greixosos; però el primer restaurant que vam trobar de camí va ser un WOK (come todo lo que puedas y más), i aquí es va acabar la pauta nutritiva. Com que ja ens vam passar amb el dinar, ni cortas ni perezosas ens vam permetre algun altre "regalet" al llarg del dia (xocolata per berenar, postres al sopar, etc.). El que sí que vam seguir fil per randa va ser l'esmorzar, que el vam fer al buffet de l'hotel, ja que no es tractava d'arriscar just abans de dues hores de començar a rodar...
En el meu cas, aviat em vaig adonar que aquell no era el meu calaix. La llebre que tenia davant era la de 2:00h, i tenint en compte que la de València és una de les mitges més ràpides de l'Estat Espanyol, jo podria acabar-la per sota de 1:40h. Però com que arrossegava molèsties al gluti des de feia dies, vaig aprofitar per sortir a un ritme baix i anar progressant en funció de com em sentís. El primer quilòmetre el vaig córrer a un ritme de 5:00, i els tres següents a un ritme mitjà de 4:38. En aquell moment, més o menys entre el quilòmetre 3 i 4, vaig enganxar la llebre de 1:45, i a partir d'aleshores el recorregut va quedar més lliure i vaig poder començar a córrer al meu ritme. A partir d'aleshores vaig estar corrent la resta de quilòmetres que em faltaven per sota de 4:30. Al final, vaig completar la mitja amb un temps real de 1:36:27 i vaig aconseguir la meva MMP en aquest distància. Sembla que al final la sobredosi d'hidrats del dia anterior no va anar tan malament, ja que em vaig sentir amb molta energia i no vaig baixar el ritme durant els últims quilòmetres, com sí que m'havia passat en altres mitges.
La Míriam, per la seva part, no anava a marcar cap temps específic sinó simplement a rodar i a disfrutar de l'experiència de córrer fora de casa, així que va sortir des de l'últim calaix i va continuar suau fins que va completar la mitja en 2:06:10. Un bon entrenament per les dues i una gran oportunitat de sumar quilòmetres alhora que vam poder gaudir d'una experiència diferent.
Un cop vam acabar, ens vam prendre el batut recuperador (seguint amb la pauta nutritiva!), ens vam dutxar i vam aprofitar la resta de dia per voltar i visitar el centre de la ciutat.
I, evidentment, no podíem abandonar la ciutat sense abans prendre una bona orxata valenciana!
A la tarda vespre ens vam dirigir cap a l'estació i vam agafar el tren que ens portava de tornada a Barcelona.
L'anàlisi de la cursa
Pel que fa a la cursa i la seva organització, confirmaria el fet que es tracta d'un recorregut molt pla, la qual cosa permet poder fer marca sempre i quan surtis d'un calaix que et permeti córrer des del primer quilòmetre al teu ritme. Aquest any les inscripcions van superar els 10.000 corredors i això es nota a la sortida. Tot i que estava situada en un carrer molt i molt ample (Av. del Port), la gran quantitat de participans en aquest tipus d'esdeveniments fa molt difícil poder començar a un ritme competitiu. El mateix passa a les zones d'avituallament que, tot i estar molt ben organitzades, frenen el ritme a causa de la gran quantitat de corredors que fa falta abastar. Tot i això, hi havia una quantitat innombrable de voluntaris que oferient tant botelletes d'aigua com gots de Powerade, la qual cosa va fer que el tema de la hidratació no suposés cap problema.
La bossa del corredor, tot i que vam poder veure que molts inscrits es van queixar a les xarxes socials, em va semblar acceptable. Samarreta adidas (amb un model femení sense mànigues molt còmode), i mandarines (una malla sencera!), bolleria industrial (madalenes, croissants, etc.), beguda isotònica (Powerade) i aigua a l'arribada.
Potser l'única nota negativa la posaria a la plataforma que controla els temps i dóna els diplomes. De fet, encara no he estat capaç de descobrir on es troba el nostre diploma. Pel que fa a la web des d'on es gestiona tot això, la trobo força més embolicada que, per exemple, la de championchip, i no mostra el temps real en els parcials (5.000, 10.000, 15.000). A més, la classificació es conta només amb el temps oficial, la qual cosa fa que, per exemple, en el meu cas, se'm otorgués el lloc 31 de la meva categoria quan en realitat havia corregut més ràpid que dues o tres noies que van entrar davant meu pel fet que van sortir des d'altres calaixos.
I, evidentment, no podíem abandonar la ciutat sense abans prendre una bona orxata valenciana!
A la tarda vespre ens vam dirigir cap a l'estació i vam agafar el tren que ens portava de tornada a Barcelona.
L'anàlisi de la cursa
Pel que fa a la cursa i la seva organització, confirmaria el fet que es tracta d'un recorregut molt pla, la qual cosa permet poder fer marca sempre i quan surtis d'un calaix que et permeti córrer des del primer quilòmetre al teu ritme. Aquest any les inscripcions van superar els 10.000 corredors i això es nota a la sortida. Tot i que estava situada en un carrer molt i molt ample (Av. del Port), la gran quantitat de participans en aquest tipus d'esdeveniments fa molt difícil poder començar a un ritme competitiu. El mateix passa a les zones d'avituallament que, tot i estar molt ben organitzades, frenen el ritme a causa de la gran quantitat de corredors que fa falta abastar. Tot i això, hi havia una quantitat innombrable de voluntaris que oferient tant botelletes d'aigua com gots de Powerade, la qual cosa va fer que el tema de la hidratació no suposés cap problema.
La bossa del corredor, tot i que vam poder veure que molts inscrits es van queixar a les xarxes socials, em va semblar acceptable. Samarreta adidas (amb un model femení sense mànigues molt còmode), i mandarines (una malla sencera!), bolleria industrial (madalenes, croissants, etc.), beguda isotònica (Powerade) i aigua a l'arribada.
Potser l'única nota negativa la posaria a la plataforma que controla els temps i dóna els diplomes. De fet, encara no he estat capaç de descobrir on es troba el nostre diploma. Pel que fa a la web des d'on es gestiona tot això, la trobo força més embolicada que, per exemple, la de championchip, i no mostra el temps real en els parcials (5.000, 10.000, 15.000). A més, la classificació es conta només amb el temps oficial, la qual cosa fa que, per exemple, en el meu cas, se'm otorgués el lloc 31 de la meva categoria quan en realitat havia corregut més ràpid que dues o tres noies que van entrar davant meu pel fet que van sortir des d'altres calaixos.
