90a Jean Bouin

Avui era un d'aquells dies en què a una li costa desnganxar-se dels llençols, sobretot si són les 6 del matí, et toca anar a córrer una 10K a les 9 i l'aplicació meteorològica del mòbil t'adverteix que la sensació tèrmica a Barcelona és de 4 graus… Però aquest matí se celebrava la 90a Jean Bouin i, com és habitual els diumenges, les vambes i els dorsals ja ens esperàven impacients per sortir a córrer.

Tot i això, la primera mala notícia del dia no tardaria en arribar. La Míriam ha passat una mala nit i no tenia el cos pel trote d'un 10K, així que ha hagut de resignar-se i no ha pogut córrer aquest matí. Això sí, m'ha acompanyat i m'ha fet el gran favor de guardar-me el xandall i les coses, la qual cosa m'ha permès escalfar ben abrigada i no passar tant de fred com esperava.

Com que ja m'havia llevat mandrosa, he desestimat la idea de millorar la marca i he sortit amb la intenció de mantenir un ritme semblant a la darrera 10K (la del Clot, on havia marcat 42:44). Ho he pogut aconseguir, entrant per sota dels 43 (pels pèls, amb una marca de 42:57), tot i la pujada del Paral·lel i dels últims carrerons pel Poble-Sec els darrers 2 o 3 km de la cursa. En aquest sentit, he quedat satisfeta.

La nota més negativa (a part dels errors de l'organització que detallaré a continuació), és que, just a l'acabar, he notat una molèstia a l'isquiotibial dret que no m'ha agradat gens. A veure demà com pinta la cosa, esperem que no sigui res i que pugui acabar aquesta primera fase de la temporada complint (més o menys) tots els objectius marcats.

La propera cursa que ens espera és la 5K de Sant Andreu, on posarem a prova la nostra velocitat!

L'anàlisi de la cursa

Però resultats i sensacions a banda, avui no he sortit gens contenta de la 90a edició de la Jean Bouin. I és que, al meu entendre, ha estat una d'aquelles curses en què es donen gairebé totes les típiques notes negatives que poden passar en un esdeveniment d'aquestes carecterístiques:

- Calaixos insuficients a la sortida i amb tothom colant-se on no li tocava. Amb més de 13.000 corredors a la cursa de 10K, ja era força evident que 4 calaixos no permetrien una sortida neta i que no podríem aprofitar el desnivell negatiu del primer quilòmetre. Però és que, a més a més, a això cal sumar-li el fet que moltíssima gent de l'últim calaix ha aprofitat l'avinentesa, el descontrol i les valles de mig metre per saltar i colar-se als calaixos del davant. És cert que he vist gent de l'organització fent fora alguns dels que es colaven, però és que n'hi havien tants que era impossible que una sola persona, a tres minuts del tret de sortida, fos capaç de fer fora tothom que no estava ben situat. Pitjor que a la cursa del Corte Inglés… perquè almenys allà és gratis!

- Avituallament massificat i en un mal lloc. No sé si ha estat per la quanitat de corredors o perquè el carrer era estret, o perquè hi havia gent de ritmes molts diversos corrent alhora (suposo que a causa del descontrol a la sortida), que fins que no m'he trobat l'avituallament a sobre no l'he vist. A més, s'ha format com una mena de tap que ha fet que hagués de baixar moltíssim el ritme durant ben bé mig quilòmetre.

- Més retallades que a la Generalitat. Avui semblava que havien començat les rebaixes del running: "apuntis a una 10K, corri 9,3km i faci la marca de la seva vida…". En fi, ja se sap que sempre hi ha el llest que aprofita les cantonades per rebaixar metres, però és que avui m'ha semblat espectacular. Semblava que el recorregut oficial fos el retallat i no pas l'altre. Si erem 3 que respectàvem els girs per la calçada ja érem molts. La resta, per la vorera o per on fes falta, davant la mirada dels organitzadors, que és el que més sorprèn.

En fi, que segurament l'any que ve ens ho pensarem dos cops abans d'apuntar-nos-hi, sobretot tenint en compte el preu (17 euros!!!). Això sí, a la bossa del corredor hi venia un Caldo Aneto, que amb la fresqueta de l'hivern sempre és d'agrair!